Marc Teòric

L'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

Per entendre l'Animació Sociocultural ens recolzarem en una definició de

Charpentreau: "L'animació sociocultural consisteix, essencialment, a oferir possibilitats de cultura al més ampli sector possible de la vida ciutadana, fent participar a la gent en el major nombre possible".

Per tant, l'Animació Sociocultural és un concepte sinèrgic que assumeix i combina tres processos socials bàsics: el de l'educació integral, el de la participació social i ciutadana, i el de la creació cultural:

a) Educació integral, entesa com una educació permanent generada a partir de les experiències i les relacions comunicatives entre els individus, els grups i col·lectius socials i entre aquests i el seu entorn territorial.

b) Participació ciutadana, que suposa la participació directa de l'individu en el si dels grups, xarxes i col·lectivitats on viu. Participació que ha de permetre a cada individu accedir a la gestió, organització i decisió en els processos col·lectius i ciutadans.

Participació que es basa en la presa de decisió individual i la lliure expressió d'idees, opcions i valors, fomentant el consens com a fórmula per a l'opció col·lectiva.

Participació que, finalment, es concreta en la aportació en els processos de caràcter social, econòmic i cultural.

c) Creació cultural, entesa com a expressió col·lectiva de respostes pràctiques d'adaptació i innovació, respostes estètiques i emotives a les relacions de la vida col·lectiva. Procés que suposa tant la recreació de processos i valors com la creació artística i el disseny i creació col·lectiva de formes de vida i relació. Creació tendint al desenvolupament cultural i fonamentada a partir de processos de participació,comunicació i millora de la qualitat de vida.

La emergència de l’animació sociocultural: Problemes socials als quals respon:

· Augment del temps lliure i la conseqüent preocupació per omplir-lo creativament.

· Necessitat d’una educació permanent, per tal de desenvolupar noves activitats culturals en concordança amb la societat.

· Bretxa cultural existent entre diferents estrats socials, necessitat de que la cultural arribi a tothom.

· Les industries culturals, el seu impacte a la vida cultural i la seva significació ideològica i política.

· La situació de desarrelament a les grans ciutats: les ciutats han de ser quelcom més a part de un lloc on habitar, treballar, circular i cultivar el cos i el esperit.

Àmbits de l’animació sociocultural

L'animació sociocultural s'estructura des d'un ampli ventall de pràctiques i intervencions d'índole molt diversa. Des d'activitats de temps lliure infantil i juvenil fins a projectes de promoció cultural,             d’autoocupació o gestió cultural pura i dura, passant per accions d'inserció social i laboral, promoció d'adults, desenvolupament rural o comunitari. Des d'accions de tipus festiu, relacional, lúdic fins a vertaders projectes d'educació integral i estructuració del teixit urbà.

L’ESPLAI, UN LLOC PER A TOTHOM

Els esplais són una vesant de l’Animació Sociocultural perquè es una forma d’educació en el lleure per a joves i infants.

Una formació en el lleure cada cop més sol·licitada i més present en les societats occidentals. Un marc on els nois i les noies poden desenvolupar-se com a persones en les mateixes condicions i sense que aquest desenvolupament sigui sotmès a cap avaluació normativa o reglada. Sense que a ningú se’l pugui valorar més enllà de les seves pròpies característiques individuals. I en que s’intenta afavorir, precisament, el desplegament d’aquestes característiques, diferents en cadascú. Unes característiques sempre vàlides.

El 5è principi de la Declaració de Drets de l’Infant, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU, i l’article 23 de la Convenció Internacional de Drets de l’Infant , afirmen que l’Infant físicament, mentalment o socialment desavantatjat ha de rebre tracte, educació i atencions especials. “Especials”, en aquest cas, no té un sentit d’exclusió de la persona interessada com si hagués de rebre un tracte “a part” de la resta del grup, sinó, ben al contrari, d’impuls a una dedicació “preferent” que permeti trencar amb les possibles limitacions d’algunes situacions de partida i compensi, així, la desigualtat d’oportunitats. És per això, que les administracions i la societat han de garantir a tots els nens i les nenes amb discapacitats físiques o psíquiques el dret a una vida digna, autosuficient i socialment activa.

Per tant, el esplai és un lloc per a tothom.

El procés de formació en el temps lliure, tal i com s’entén en el nostres esplai, pretén oferir la possibilitat que els nois i les noies puguin, mitjançant la pràctica de la convivència, del joc, de la descoberta i de l’aprenentatge en un temps escollit, no imposat, i amb un mètode no reglat, incrementar el seu procés d’adquisició de les eines que els permetin esdevenir éssers amb capacitat d’autodeterminar-se com a individus.

Per això, a més a més del nucli familiar, a més de l’escola, l’esplai pot garantir, en un àmbit de plena igualtat d’oportunitats d’accés, una integració activa dels nois i les noies. L’esplai es fruit d’una opció escollida, lliure i, en funció d’aquesta llibertat, ha de garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nois i les noies per a què puguin realitzar-se plenament, sense traves ni entrebancs de cap tipus.